Existeixen altres selectors a CSS2 tot i que encara no gaudeixen de prou suport ja que encara es fa servir el Internet Explorer 6. Això, segons com, ho podem utilitzar al nostre favor per discriminar entre navegadors a l'hora de fer hacks.
Selector fill[Selector descendent directe] [Per seleccionar elements que són descendents directes d'un altre.]
body>p{
declaracions
}
En aquest exemple està seleccionant tots els paràgrafs que tinguin com a element pare a body.
body>p{
declaracions
}
En aquest exemple està seleccionant tots els paràgrafs que tinguin com a element pare a body.
Selector per atribut [Pels elements que són descendents directes ]
- p[align] {
declaracions
}
En aquest exemple està seleccionant aquells paràgrafs que tenen atribut align. - p[align=center] {
declaracions
}
En aquest exemple està seleccionant aquells paràgrafs que tenen atribut align i com a valor center. - q[x~=y] {
declaracions
}
Coincideix quan el valor de l'atribut de l'element és una llista de paraules separades per espais, una de les quals és la y. - p[x|=y] {
declaracions
}
Coincideix quan el valor de l'atribut de l'element és una llista de paraules separades per guions, una de les quals és la y.
Selectors agrupats[Per seleccionar elements que són descendents directes d'un altre.]
h1, h2, h3{
declaracions comunes a tots 3 elements
}
En aquest exemple estem seleccionant 3 elements per definir aspectes comuns.
h1, h2, h3{
declaracions comunes a tots 3 elements
}
En aquest exemple estem seleccionant 3 elements per definir aspectes comuns.
Selector germà adjacent[Per seleccionar elements que són descendents del mateix pare i que van seguits.]
h1 + h2{
declaracions
}
En aquest exemple estem seleccionant l'element h2 que estigui directament a continuació d'un h1. No pot haver coses entre mig d'aquests dos elements germans. Han d'anar un darrera l'altre.
h1 + h2{
declaracions
}
En aquest exemple estem seleccionant l'element h2 que estigui directament a continuació d'un h1. No pot haver coses entre mig d'aquests dos elements germans. Han d'anar un darrera l'altre.
PSEUDOCLASSES
Una pseudoclasse no fa referència a un element HTML en concret si no determinats estats especials d'aquest. La seva sintaxi és una mica especial ja que s'escriuen amb dos punts per separar-les de l'element al que ens referim. Veiem-ne com són els selectors de pseudoclasse:
:firstchild[Per seleccionar els elements descendents que siguin primer fill.]
- Exemple 1:
div p:firstchild{
declaracions
}
[En aquest exemple estem seleccionant l'element p sempre que sigui primer descendent de div]. - Exemple 2:
div > p:firstchild{
declaracions
}
[En aquest exemple estem seleccionant l'element p sempre que sigui primer descendent directe de div]. - Exemple 3:
p:firstchild{
declaracions
}
[En aquest exemple estem seleccionant l'element p sempre que sigui primer descendent de qualsevol altre element]. - Exemple 4:
* > p:firstchild{
declaracions
}
[Una altra manera de fer en aquest exemple estem seleccionant l'element p sempre que sigui primer descendent de qualsevol altre element].
Pseudo classes per a enllaços i altres.
Serveixen per seleccionar diferents estats dels enllaços. Les pseudoclasses que fem servir als enllaços són les següents:
Serveixen per seleccionar diferents estats dels enllaços. Les pseudoclasses que fem servir als enllaços són les següents:
- :link
- :visited
- :hover
- :active
- :focus
[Continuarà...]
PSEUDOELEMENTS
Els pseudo elements no són en si mateixos elements si no part d'elements
[Continuarà...]
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada